Punts de busseig

Mar Menuda

La Mar Menuda és una petita platja que en el costat de llevant presenta un passadís rocós i estret, conegut com Es Forat de Sa Pauma o Sa Banyera de Ses Dones. El seu suau fons sorrenc davalla progressivament, i és el lloc perfecte per a les primeres immersions, ja que permet una entrada gradual i molt protegida.

Fins i tot amb mar de garbí, les aigües de Sa Banyera es mantenen tranquil.les, ja que tan sols són afectades pels forts temporals de llevant. A la sortida, la profunditat és d'uns 4 o 5m, des d'on cau bruscament a un passadís sorrenc d'uns 8m de profunditat. Des d'aquí es poden prendre tres direccions diferents: cap el front se'n va L'Illa (es la roca major i la més separada de la costa); cap a la dreta se'n va a la platja de la Mar Menuda; cap a l'esquerra se'n va a Ses Illetes.

El fons entre la punta de la Mar Menuda i L'Illa és molt atractiu. A la meitat del canal hi ha una llosa que arriba fins uns 3 o 4 cm de la superfície; es coneix amb el nom de Pedra del Freu, que després d'un petit revolt cau quasi verticalment fins els 18m de profunditat. Els fons del canal són de sorra, pedres rodones i algues. Els fons a la part exterior de L'Illa tenen uns 20m; la part de ponent es poc variada, amb una paret força pelada que baixa fins un màxim de 15m.

Sortint des de la banyera cap a llevant, es pot seguir la pedra de El Bou (comunitat fotòfila sobre pedra dura, amb una mica d'esciàfiles) fins arribar a la cova, a uns 19 o 20m. Si no es coneix, es difícil de descobrir en el camí d'anada, però es troba a la tornada, ja que davant hi ha una platja de sorra. Els alemanys l'anomenen cueva de Navidad o del Belén a les seves publicacions, perquè durant molt de temps va estar col.locat un betlem a l'entrada de la cova (ara ja no hi és).

Amb el nom de roca Asunción es coneix una barra de precoralígen que es troba més o menys paral.lela a la costa (al sud-est de la cova del Betlem, després de travessar una explanada de sorra). La roca s'aixeca sobre un fons de sorra i algues, a uns 22 o 23m de profunditat i constitueix una de les millors immersions en aquesta zona.

Seguint la costa fins el nord, trobem el conjunt de Ses Illetes, la cala de L'Infern en Caixa i Es Sot d'en Boada. Ses Illetes formen un autèntic laberint, amb un sense nombre d'illes, illots i esculls, amb passadissos rocosos sobre fons de sorra o pedretes; és poc profund i molt recomanable per fer snorkel. En canvi, la cala de L'Infern en Caixa és una espectacular escletxa estreta, que forma una petita platja de sorra on s'escolta el retronar de les onades en dies de temporal; tanmateix els seus fons són poc interessants al ser de sorra i poc profunds.

Hi ha projectes per a convertir en reserva tota la zona de La Rotja, des de la punta de L'Illa fins la punta d'Es Palomar.

FONS MARÍ

El paisatge submarí està dominat pels atractius passadissos de roca, amb fons de sorra, que davallen de forma gradual. Apareixen algunes mates de Posidònia entre les roques. La superfície superior de les roques està coberta per l'alga Halimeda tuna, d'un color verd intens (especialment a principis de primavera). De la fauna destaquen les nombroses castanyoles, els sards, les orades, algun déntol, els pops, les rajades, morenes o alguna nacra, gorgònies blanques, mòlleres, algún anfós (mero) per les proximitats de l'Illa, etc. Pel cap d'any, comencen a arribar els calamars, i a la cova hi ha postes per Nadal; més tard arriben els raps i les ferrasses (pastinacas). Els congres són també freqüents en aquesta zona.

Recomanacions:

Durant els mesos d'estiu, cal ser particularment curós atès el continu trànsit d'embarcacions.

S'ha de començar la immersió per la "banyera". Si l'estat del mar no permet finalitzar-la al mateix lloc, és aconsellable acabar la immersió per la platja.

Fes clic AQUÍ si vols veure un mapa submarí detallat de la zona

Altres zones interessants

Fes clic a les distintes zones del mapa per a més informació

NOTA: El text i gràfic submarí de "Sa banyera" han estat extrets del llibre "Las mejores 200 inmersiones en la Costa Brava", d'Andreu Llamas.